La mobilitat a Badalona, un repte pendent

mobilitat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Parlar de mobilitat avui en dia es assumir que en aquest camp vivim en una època de transició. El model de mobilitat implantat des dels anys 60 és bàsicament cotxe-centrista; l’urbanisme, el model energètic, l’economia, l’estil de vida,… són camps conquerits pel vehicle privat. Un model que al llarg dels anys s’ha demostrat perjudicial per a la salut de les persones no només pels gasos i les partícules que emeten els cotxes, fins i tot els elèctrics, sinó per l’accidentalitat provocada pels vehicles a motor i el sedentarisme associat a l’ús del cotxe o moto. La despesa sanitària per combatre aquestes externalitats es valoren en milions d’euros. També es quantifica en milions d’euros les hores de congestió que gasten a diari els conductor/es a bord dels seus vehicles en les retencions diàries i que tampoc solucionarà el cotxe elèctric. Què cal fer doncs per revertir aquest model de mobilitat? Les administracions, començant per la UE i fins arribar als ajuntaments estan promovent diferents mesures que podem classificar en dos grups, les del ‘pal’ i les de la ‘pastanaga’. Les del ‘pal’ farien referència a totes aquelles desincentivadores del vehicle privat: restriccions de trànsit als vehicles més contaminants, peatges de congestió a l’entrada de les ciutats, regulació de l’estacionament o reducció de l’espai públic destinat al cotxe poden ser algunes. Les mesures de la pastanaga són aquelles que incentiven la mobilitat activa, a peu,  en bici o patinet, i el transport públic. Tampoc cal oblidar les mesures de reducció de l’espai al vehicle privat en favor de vianants com el projecte de super-illes, la creació de xarxes ciclistes o la infraestructura per al transport públic de superfície. Mesures que es qüestionen d’una banda per la lentitud en la seva implantació per part dels partidaris de la mobilitat sostenible i d’altra banda criticades per aquelles persones que volen mantenir l’ús del cotxe com fins ara i que veuen com alguna cosa està canviant. I més que canviarà quan el preu del petroli comenci a escalar degut a la escasedat que es preveu, ja que al pic d’extracció del petroli es va arribar l’any 2015.

Més en caire local, a Badalona  s’han començat a prendre mesures a passes de tortuga. La pacificació del Passeig Marítim des de la Donzella fins al pont del Torrent Vallmajor, la recuperació de la plaça del President Tarradelles per als vianants, l’inici del projecte de la Zona de Baixes Emissions, els projectes de carrils bici i l’inici del projecte de Camins Amics. Respecte aquest últim que va començar amb certa embranzida caldrà continuar-lo per tal de donar resposta a totes les famílies ja implicades o que s’hi sumaran en una futura continuació. Durant el curs 2017-2018 vuit escoles van treballar per definir dos nous camins escolars a Badalona; el Camí Amic dels Romans (escoles Jungfrau i Maristes) i el Camí Amic de la Mediterrània (escoles Progrés, Ventós Mir, Badalona Port, López Torrejón i Betúlia). Van participar 754 famílies el que suposa tot un èxit de participació. Les enquestes reflexen que a Badalona som els reis de caminar. Ja el Pla de Mobilitat de Badalona diu que el 70% dels desplaçaments interns es fan caminant. Els escolars des de P3 a 6è de primària d’aquests centres que van a l’escola caminant són 594, el que representa gairebé el 80% de l’enquesta. Només 68 van en cotxe i 4 en moto. Són aquestes famílies que porten als escolars en cotxe les que en hores punta provoquen retencions i fins i tot accions d’inseguretat a la porta de les escoles. Cal treballar entre centres i administració per tal garantir camins i espais segurs al voltant de les escoles tal i com marca la normativa ambiental de la Generalitat. Amb les direccions dels centres, les famílies, AFAS i ajuntaments es poden aplicar per a cada centre una sèrie d’accions educatives (el caminòmetre, el bus a peu,…) i de millora de l’entorn per tal de garantir la seguretat i salut dels més vulnerables. És totalment prioritari, ja que els estudis sobre gasos fets al voltant de les escoles indiquen que en alguns casos sobrepassen els límits establerts per l’OMS i la UE. També està demostrat que l’alumnat exposat a aquests contaminants pateixen de majors problemes cognitius. Cal doncs, prendre consciència i actuar destinant els recursos necessaris i prioritzant-los, ja que la qualitat de l’aire afecta al 100% de la societat.

Aquest article de Josep Amador forma part de l’edició #46 de La Costa del Meco que podeu consultar íntegra aquí.

 

La Nova Costa del Meco

D’on ve aquest nom? L’altre dia tot parlant a l’associació ens vam adonar que molts de nosaltres no sabíem com la nostra revista du aquest nom. Podem buscar-ho al diccionari on ens parla de fincas agrícoles romanes dedicades al conreu de blat. Però de fet, cal Meco és una masia del carrer Fluvià on, després de diversos propietaris, durant la dècada dels anys 1930 hi va viure Joaquim Folch i Torres, crític d’art, museòleg, pintor i poeta, junt amb la seva esposa Orsina Baget i Terres, col·leccionista d’instruments musicals. Deixeu-me dir que encara avui tenim un barri ple d’artistes. Folch i Torres fou un gran contribuent del patrimoni artístic català. Durant la dècada del 1989 els hereus de la finca, varen proposar a l’ajuntament l’adquisició d’aquesta però actualment és propietat d’una família badalonina. Tots coneixem la pujada del carrer de la Costa, sobretot si vas amb el carro o el cotxet de la criatura… Doncs creiem que el nom ve d’aquí, de la pujada fins que arribem al carrer Fluvià, però això no ho podem confirmar. Cal dir que ja fa 10 anys de la primera edició del primer exemplar. El 1 de desembre del 2008 en una plana de din-A3 i de doble pàgina. Després es va anar augmentant a sis pàgines i ja posteriorment amb 15 pàgines on els veïns i veïnes poden exposar les notícies que succeeixen al barri, amb anunciants i informació del barri.

Aquest article forma part de l’edició #46 de La Costa del Meco que podeu consultar íntegra aquí.
Carrer Fluvià
Carrer Fluvià

Campanes

37594145_1869568463131985_7630656085979824128_nAclariments del posicionament de la junta de l’associació de veïns de Dalt la Vila, davant l’emmudiment dels repics de senyals horàries a petició de diversos veïns del barri.

Fets coneguts.
Durant el mes de maig es va procedir a la substitució del mecanisme elèctric del senyal.
Durant uns dies les campanes van sonar de forma permanent, suposem que entre les proves d’ajustament i els repics propis de les commemoracions de les dates. El volum del so era més elevat de l’habitual i s’incorporen a les campanades horàries el toc de l’àngelus, a les dotze del migdia i el de vespres, cap a les vuit de la tarda.

A principis de juny, els responsables de la parròquia sembla que atenen la queixa d’alguns veïns i decideixen silenciar els repics horaris nocturns. Ni ho consulten ni tants sols ho comuniquen.

L’actual junta de l’AVV de Dalt la Vila, en representació de l’entitat privada que intenta defensar els interessos globals del barri, creu fermament en la preservació i recuperació del patrimoni. L’immaterial també. Considerem que els repics de campana per indicar la posició horària en formen part, a més de ser un element d’utilitat pública. Per tant, de forma inequívoca desitgem i lluitarem pel seu restabliment.
Creiem, en sintonia amb diversos estudis, que el so de les campanes en els intervals de la seva cadència, s’assimilen amb naturalitat i difícilment poden alterar per ells mateixos el descans nocturn.

Des de l’associació, hem manifestat aquesta posició en resposta personal als socis que ho han demanat i als mitjans que se’ns han adreçat (TV de Badalona ,14-7-2018 i TV3 ,19-7-2018, pendent d’emissió )
Després de la primera reacció, –que fou preguntar a la parròquia pels motius del canvi, amb la resposta de la queixa ja esmentada i que es tractava d’una mesura durant l’estiu-
estem a l’espera de tenir una reunió formal per exposar la disconformitat de l’acte amb el rector de la Parròquia i una entrevista amb el nou regidor del Districte 1r., també sobre el mateix tema.

Recollim la proposta de plantejar un debat veïnal sobre la qüestió, però entenem que hauria de ser més ampli i abastar la qualitat ambiental acústica, ja que el nostre entorn rep les agressions d’una autopista sense barreres acústiques i estem perimetrats per vies de circulació estructurals per tant sorolloses.

Cordialment
La Junta

Arxiu històric

cartel

Arxius BDN, és un projecte col·laboratiu entre els diferents Arxius Històrics dels barris de Badalona, per difondre el patrimoni històric dels barris, treballant en xarxa.

Passejades històriques de la xarxa

El 18 de març serà la primera passejada de Dalt la Vila.

T’esperem a les 11h en les escales de Santa Maria.

Fira de l’Arrop

Ja esta en marxa la 36ena FIRA DE L’ARROP que enguany serà
el diumenge 15 de maig.

Com sempre us donem a tots els veïns i veïnes las gracies per endavant per
la vostra col·laboració i paciència.

007