Margarita

per Isabel Brugué

La Margarita ens va deixar el 4 d’octubre. Veïna del barri, persona compromesa, gran dona i millor amiga.

Ara fa uns mesos que ja no hi és i tinc la sensació que fa dies que no parlem i que l’hi he de trucar. I és que li vull explicar moltes coses que estan passant i necessito compartir-ho amb ella. La necessito.

Ella era la meva amiga. Amiga de sempre.

Amiga de la infància: ens vam conèixer a Santa Maria dins el moviment escolta. D’aquell moment em venen records de cançons, excursions i rialles. Rèiem molt.

Amiga de la joventut: Dalt la Vila ens va tornar a ajuntar. Totes dues vam venir a viure al que seria el nostre barri i acabaria sent la nostra passió.

Amiga de reivindicacions veïnals: vam estar a la comissió de Dalt La Vila i més tard a la junta de l’AV. Van ser èpoques de grans discussions, de reunions, de molta feina. Feina il·lusionant que va servir per parar aquell pla especial d’actuació al barri que no agradava al veïnat ni a la gent de Badalona.

Amiga de veïnes i veïns: la Margarita era una gran coneixedora de la gent de Dalt la Vila, era punt d’unió de moltes de nosaltres, una referent. Una persona necessària per vertebrar comunitats. I els esmorzars a can Joan són un dels punts d’ebullició del barri. I ella i en Jordi sempre hi eren tot parlant de barri… i de país. Fent Política amb majúscules.

Dalt la Vila perd una activista, una amant, una fidel i incansable amiga. El nostre barri, somiat per ella i per molts com un veritable casc antic de la ciutat, queda una mica orfe. La feina serà nostra ara perquè la seva absència sigui motiu per seguir amb les conviccions ben fortes. Per seguir defensant i estimant aquest tros de Badalona.

El barri ha perdut una veïna i jo una amiga.

La trobarem a faltar.