Editorial La Costa del Meco #48
Aquest número del Meco està dedicat a les dones que han aixecat i continuen aixecant el barri. Durant masses anys la nostra societat ha dedicat tots els homenatges i reconeixements gairebé exclusivament als homes. Només cal fer un cop d’ull als noms dels nostres carrers i places per adonar-se que, entre molts il·lustres senyors, els noms de dona queden relegats a alguna santa nostrada. Esperem que aquest meco tan especial sigui un pas en la direcció de redreçar aquest greuge històric.
Però lluny de limitar-nos a un homenatge, volem que aquest número també parli de la lluita pels drets de la dona. El feminisme promou la igualtat en drets i deures entre dones i homes, tot assumint que la nostra societat ha primat tradicionalment els drets dels homes. És a dir, venim d’una societat patriarcal. Aquesta lluita per la igualtat topa, malauradament, amb reticieǹcies i dinàmiques que limiten i erosionen les oportunitats de la meitat de la població. És important adonar-se que aquests obstacles no sempre són obvis. De fet, sovint prenen una forma tan subtil que els reforçem sense ser-ne conscients. Són aquells estereotips, tòpics i petities conductes que fan calar entre les nostres filles la idea que elles valen menys, que certes professions o ambicions no són apropiades pel seu gènere.
Potser des de Dalt la Vila no podem canviar el món en el que vivim. Potser hi haurà qui pensi que és més efectiu centrar-nos en els problemes que són específics del nostre barri. Però quin tipus de barri pot continuar ignorant les barreres que s’aixequen per a la meitat del veïnat? Aquesta junta pensa que el sexisme és un problema real també aquí en els nostres carrers. Que durant masses anys s’ha primat la veu d’uns sobre els altres. És per això que aquest Meco el dediquem íntegrament a donar veu a les dones del barri. I dit això, callem i escoltem. Hi ha molt a aprendre.