La mobilitat a Badalona, un repte pendent
Parlar de mobilitat avui en dia es assumir que en aquest camp vivim en una època de transició. El model de mobilitat implantat des dels anys 60 és bàsicament cotxe-centrista; l’urbanisme, el model energètic, l’economia, l’estil de vida,… són camps conquerits pel vehicle privat. Un model que al llarg dels anys s’ha demostrat perjudicial per a la salut de les persones no només pels gasos i les partícules que emeten els cotxes, fins i tot els elèctrics, sinó per l’accidentalitat provocada pels vehicles a motor i el sedentarisme associat a l’ús del cotxe o moto. La despesa sanitària per combatre aquestes externalitats es valoren en milions d’euros. També es quantifica en milions d’euros les hores de congestió que gasten a diari els conductor/es a bord dels seus vehicles en les retencions diàries i que tampoc solucionarà el cotxe elèctric. Què cal fer doncs per revertir aquest model de mobilitat? Les administracions, començant per la UE i fins arribar als ajuntaments estan promovent diferents mesures que podem classificar en dos grups, les del ‘pal’ i les de la ‘pastanaga’. Les del ‘pal’ farien referència a totes aquelles desincentivadores del vehicle privat: restriccions de trànsit als vehicles més contaminants, peatges de congestió a l’entrada de les ciutats, regulació de l’estacionament o reducció de l’espai públic destinat al cotxe poden ser algunes. Les mesures de la pastanaga són aquelles que incentiven la mobilitat activa, a peu, en bici o patinet, i el transport públic. Tampoc cal oblidar les mesures de reducció de l’espai al vehicle privat en favor de vianants com el projecte de super-illes, la creació de xarxes ciclistes o la infraestructura per al transport públic de superfície. Mesures que es qüestionen d’una banda per la lentitud en la seva implantació per part dels partidaris de la mobilitat sostenible i d’altra banda criticades per aquelles persones que volen mantenir l’ús del cotxe com fins ara i que veuen com alguna cosa està canviant. I més que canviarà quan el preu del petroli comenci a escalar degut a la escasedat que es preveu, ja que al pic d’extracció del petroli es va arribar l’any 2015.
Més en caire local, a Badalona s’han començat a prendre mesures a passes de tortuga. La pacificació del Passeig Marítim des de la Donzella fins al pont del Torrent Vallmajor, la recuperació de la plaça del President Tarradelles per als vianants, l’inici del projecte de la Zona de Baixes Emissions, els projectes de carrils bici i l’inici del projecte de Camins Amics. Respecte aquest últim que va començar amb certa embranzida caldrà continuar-lo per tal de donar resposta a totes les famílies ja implicades o que s’hi sumaran en una futura continuació. Durant el curs 2017-2018 vuit escoles van treballar per definir dos nous camins escolars a Badalona; el Camí Amic dels Romans (escoles Jungfrau i Maristes) i el Camí Amic de la Mediterrània (escoles Progrés, Ventós Mir, Badalona Port, López Torrejón i Betúlia). Van participar 754 famílies el que suposa tot un èxit de participació. Les enquestes reflexen que a Badalona som els reis de caminar. Ja el Pla de Mobilitat de Badalona diu que el 70% dels desplaçaments interns es fan caminant. Els escolars des de P3 a 6è de primària d’aquests centres que van a l’escola caminant són 594, el que representa gairebé el 80% de l’enquesta. Només 68 van en cotxe i 4 en moto. Són aquestes famílies que porten als escolars en cotxe les que en hores punta provoquen retencions i fins i tot accions d’inseguretat a la porta de les escoles. Cal treballar entre centres i administració per tal garantir camins i espais segurs al voltant de les escoles tal i com marca la normativa ambiental de la Generalitat. Amb les direccions dels centres, les famílies, AFAS i ajuntaments es poden aplicar per a cada centre una sèrie d’accions educatives (el caminòmetre, el bus a peu,…) i de millora de l’entorn per tal de garantir la seguretat i salut dels més vulnerables. És totalment prioritari, ja que els estudis sobre gasos fets al voltant de les escoles indiquen que en alguns casos sobrepassen els límits establerts per l’OMS i la UE. També està demostrat que l’alumnat exposat a aquests contaminants pateixen de majors problemes cognitius. Cal doncs, prendre consciència i actuar destinant els recursos necessaris i prioritzant-los, ja que la qualitat de l’aire afecta al 100% de la societat.