Des de Dalt la Vila volem manifestar un cop més la nostra preocupació pel tema de la instal·lació de la fibra òptica. El temps va passant i no sembla que s’albiri cap solució als interrogants plantejats, ni molt menys que les actuacions que duen a terme les empreses respectin els acords que teòricament s’havien pres.
Instem al govern a donar un cop enèrgic i a fer complir les mesures acordades. Ja n’hi ha prou de fets consumats i de pèrdues de temps innecessàries. Les empreses saben perfectament que la rendibilitat final del servei a implementar s’extreu de una compensació entre els punts més avantatjosos i els de més dificultat.
Apel·lem a que des de la responsabilitat de l’Ajuntament es faci un exercici d’autoritat i d’una forma clara i definitiva s’estableixin les condicions i el calendari d’actuacions, amb les sancions d’un incompliment.
Dalt la Vila té la qualificació de nucli històric (¿) fet que comporta una sèrie d’obligacions i condicionants pels seus habitants recollides en una normativa especifica d’obligat compliment. Són assumides en nom del bé comú i posat el resultat de la seva aplicació, a disposició de la ciutat per la preservació dels valors culturals i patrimonials, tot i que a vegades entrin en conflicte amb els desitjos i/o interessos particulars dels veïns.
El nivell d’exigència ha de ser com a mínim, el mateix per a tots els actors que intervenen al barri, i hauria de ser sensiblement superior en aquells que afecten a la col·lectivitat.
De que serveix harmonitzar els color de les façanes amb els paraments, si es sargeixen amb un desgavell de cables i caixes?
Des dels estrets carrers del barri no es pot veure el cel, sense trobar-hi cables elèctrics i de telefonia que els travessin de vorera a vorera. Els carrers, testimonis d’un passat medieval,gòtic i d’una modernitat indolent estan farcits de les torres a façana de les línies de baixa tensió. És l’únic barri de la ciutat on encara estan presents tot i el perill potencial que representen.Potser també és hora d’obligar a les empreses responsables a fer les inversions i el manteniment que correspon.
Des del Museu es poden continuar recomanant l’observació dels edificis singulars i de les trames urbanes amb valor històric; ja fa temps que sabem que les institucions no es ruboritzen, la vergonya i el desencís és patrimoni dels veïns.
