El repartidor d’aigües del carrer de Lladó

Article de M. Dolors Nieto Sabater, Historiadora i Cap del Departament de Conservació i Documentació del Museu de Badalona pel número 47 de La Costa del Meco

Imatge de l'interior del repartidor d'aigües - Joan Besalduch

Imatge de l’interior del repartidor d’aigües – Joan Besalduch

Badalona, conserva un repartidor d’aigua de la anomenada Mina del Comú, de propietat pública, que proveïa les fonts de la població. Fins a la posada en ús de la Mina del Comú, el proveïment d’aigua de titularitat pública no existia.

L’any 1807 es va construir el primer repartidor en una zona anomenada el Camp d’en Lladó, lloc on encara es troba actualment. No serà, però, fins a l’any 1832, després de la reclamació duta a terme per Paula Lladó, titular dels terrenys, que l’Ajuntament arriba a un acord amb ella i adquireix en propietat un cos de casa i un tros més (a la part nord d’on era construïda la caseta), alhora que indemnitza, també amb diners, a Paula. Obtinguda l’autorització d’aquest acord per part de la Intendència, es formalitza la venda el setembre de 1833, davant el notari Ignasi Teixidor.

El novembre de 1852 l’Ajuntament projecta la construcció de tres dipòsits i la caseta on s’han de situar per al bon repartiment de l’aigua de la Mina del Comú i per acabar, així, els plets que es produïen de tant en tan entre els diversos propietaris. Els diferents dipòsits servien per anar separant les plomes d’aigua de cada un d’ells. El projecte és aprovat el gener de 1853 per la Intendència i s’adjudica al mestre d’obres Pere Botey. D’altra banda, es projecta, també, l’arranjament de tres fonts públiques.

Aquest edifici és el que la urbanització de la plaça de la Vil.la Romana, situada a la part posterior d’on es troba aquest repartidor, han fet que es tornés a posar en valor aquesta construcció com a element patrimonial.

La caseta i el repartidor de la Mina del Comú del carrer de Lladó són un testimoni important de la distribució d’aigua pública a la població, en un període en què Badalona tenia poc més de 5.700 habitants. Aquest element arquitectònic va seguir servint per respondre a les necessitats d’una població en creixement fins més de cent anys més tard, quan la contaminació de les aigües aconsellaren canviar el sistema de distribució d’aigua potable a la població.

Ara mateix, es preveu que ben aviat la Generalitat de Catalunya aprovarà l’acord pres per l’Ajuntament de Badalona d’incloure aquest element al catàleg de patrimoni de la Ciutat.