El re asfaltat de Fluvià
-Per Dionis Orrit-
Per fi el carrer Fluvià, l’antic carrer dels morts, llueix una nova pell. Una capa de negre asfalt, homogeni i continuo des de la plaça de l’Oli fins a President Companys. Per sota hi han substituït els fragments que restaven de l’antic clavegueram per un nou col·lector i han consolidat el terreny.
L’obra que havia estat promesa en diverses ocasions i reclamada pels veïns des d’anys i panys, va veure aprovat el projecte l’octubre del 2017.
Del que sí que podem estar segurs, és que la realització de les obres es va accelerar amb l’esvoranc que va provocar un camió que retirava runa de les obres d’una casa al principi del carrer. El camió va quedar mig engolit i recolzat sobre un vehicle aparcat a la vorera. La imatge, força espectacular, va fer la volta a la ciutat i més enllà, evidenciant la realitat d’una gestió pública lamentable. La fortuna, per enèsima vegada, va voler que els danys només fossin materials, que ningú prengués mal. L’incident va passar el dia 12 de juny, un dimecres al matí, quan els centenars de nenes i nens que transiten pel barri ja s’havien incorporat a les aules.
En un carrer de 195 metres, aquest era el sisè gran esvoranc en els darrers quatre anys. Quatre d’ells al voltant del metre i mig de fondària, de quatre a sis metres de llarg, i d’amplada, la que dóna el carrer de vorera a vorera. La visió de tots era la mateixa: aigües brutes circulant lliurement pel fons obrint-se pas fins a trobar el següent tros existent de claveguera. Les solucions que hi havien anat donant també es repetien: col·locació d’un tros de conducte de PVC, empalmar, reompliment amb sauló, pegot d’asfalt i, fins a la següent. El cinquè esvoranc, més reduït quant a dimensions, va incorporar però, una potent fuita de la conducció del gas. Semblava que s’estava a l’espera de la desgràcia que tard o d’hora es veia venir. Mentrestant les aigües fecals seguien erosionant el subsòl amb les consegüents humitats i desperfectes als baixos de les cases del carrer.
Amb aquests antecedents, a bastament coneguts per l’Ajuntament, potser calia fer alguna cosa. Seguir jugant a la ruleta russa amb els ciutadans era molt arriscat i finalment van decidir actuar elaborant el projecte i preparant la feixuga i lenta tramitació per realitzar-lo.
El projecte però només dona resposta al problema més greu i urgent del carrer Fluvià: el clavegueram. Ens costa entendre que no hagi estat possible fer-hi l’actuació integral tan reclamada i promesa. El carrer nascut amb l’expansió de la sagrera, forma part de la trama urbana patrimonial i requereix un tractament com a tal. És a dir, un sol nivell del ferm, amb un acabat com el de l’inici del carrer Barcelona o Sant Sebastià, i òbviament prioritzant els vianants limitant l’accés als serveis i veïns amb aparcament. Costava tant incloure al projecte el soterrament de les línies aèries elèctriques i les de telefonia i fibra òptica? Era impracticable fer la substitució de la conducció de gas? Eliminar les atrotinades i perilloses voreres?
I sobretot, calia deixar un tros de carrer sense fer? Ens referim al carreró, on comença Fluvià i hi ha el núm. u; el carreró on hi va haver la fuita de gas i que tenia la mateixa problemàtica amb la claveguera; el carreró per on cada dia circulen una munió de criatures i els seus pares.
Sigui com sigui, aquestes mancances no es podran superar fins passats quatre anys, període mínim acordat per tornar-hi a actuar en cas que hi hagués la voluntat necessària.
Si ajuntéssim les diferents partides que s’hi han destinat als 103.000€ d’aquesta darrera intervenció, potser no ens n’aniríem gaire lluny del cost de fer-ho bé. Per reblar el clau, els operaris de l’obra ens van confirmar que l’acabat groller de l’asfalt és per la manca d’una darrera capa que no es pot aplicar per no sobrepassar el nivell de les voreres (¿).
És difícil congratular-se de l’obra tot i estar acostumats a mínims. Les inversions públiques al barri segueixen en la línia de sempre. Gràcies.